Michel Foucault por sí mismo

Aquest documental es va passar a classe i és molt interessant, ja que ofereix un ampli panorama d'alguns dels temes principals sobre els quals va reflexionar Michel Foucault al llarg de la seva vida.

Michel Foucault

Paul Michel Foucault va ser un filòsof francès que va néixer a Poitiers el 15 d’octubre de 1926 i va morir a París el 1984 a causa de la sida.

Va ser fill d’una família de cirurgians molt reconeguts, els quals esperaven que Michel seguís els seus passos. Va viure bona part de la seva infància a la França ocupada pels nazis. Després de la Segona Guerra Mundial, Foucault va entrar a estudiar a una escola molt competitiva i una de les acadèmies més prestigioses de tot França, l'École Normal Supérieure, internat masculí del qual en sortia bona part dels professors universitaris de les ciències humanes. La vida a l’École Normale Supérieure va ser molt dura, no tenia amics a causa del seu caràcter tan especial. A més a més, va patir una gran depressió per culpa d’amagar la seva homosexualitat i, fins i tot, ens alguns casos va intentar suïcidar-se. A conseqüència dels intents de suïcidi, va ser portat a un psiquiatre durant un temps, cosa que va despertar el seu interès per la psicologia.

Foucault sempre va estar molt compromès per la realitat social que vivia i va participar en moltes reivindicacions i conflictes. Del 1950 al 1953 va entrar a formar part del Partit Comunista Francès, encoratjat pel seu professor Louis Althusser. Després d’aquest període tan curt, el filòsof es va desentendre totalment del Comunisme.

Durant un temps, Foucault va treballar a l’École Normale Supérieure i després a l’Université Lille Nord de França, on va ensenyar psicologia del 1953 al 1954. Més tard, va començar com a delegat cultural de la Universitat d'Uppsala, a Suècia, el 1954. Aquí va presentar una tesi doctoral que no se li va acceptar. En aquesta època, Foucault va viatjar molt per Europa fins que el 1960 va tornar a França i es va doctorar a la Universitat Clermont-Ferraud amb la tesi Bogeria i demència: Història de la bogeria a l'època clàssica. Cal mencionar que, per Foucault, l'època clàssica eren els segles XVII i XVIII.

El 1965 va marxar a treballar a la Universitat de Tunis i el 1966 va escriure l'obra que li portaria fama internacional convertint-se en un bestseller, aquesta obra és Les paraules i les coses.

Quan es va donar el Maig del 68 ell es trobava a Tunísia però allà també van haver-hi revoltes, extremadament violentes, en les que Foucault va intervenir després d'haver quedat  marcat per l'actitud dels seus estudiants. A la tardor del 1968, va tornar a França i va entrar a treballar al departament de Filosofia del nou model d'universitat experimental que es va construir com a conseqüència de les reivindicacions dels estudiants del Maig del 68, París VIII, a Vincennes. Aquí Foucault va animar els seus estudiants a revoltar-se i com a resposta a la radicalització d'aquests, el govern francès va prohibir que els alumnes de la Universitat París VIII exercissin com a professors. Després d'haver treballat aquí, Foucault va anar al Collège de France.

A mesura que passava el temps, la seva participació política augmentava i es va unir a un grup maoista per després fundar, juntament amb el filòsof Jean Paul Sartre, un partit que defensava els drets dels immigrants. A més a més, també va crear un grup per tal de millorar les condicions de vida de les persones. El 1975 va viatjar a Madrid per oposar-se a les últimes penes de mort, motiu pel qual va acabar sent expulsat, i el 1979 va viatjar a Iran en l'època de la revolució, on va escriure varis articles en un diari recolzant el nou règim musulmà.

Foucault va començar a passar més temps en els Estats Units, a la Universitat de Berkeley (Califòrnia) i a la de Buffalo. Es diu que probablement va ser aquí on es va contagiar per la sida, les complicacions de la qual el portarien a la mort el 1984, a París.

Pensament d'Émile Durkheim

Émile Durkheim va ser un sociòleg i pedagog francès que va néixer el 1858 a Épinal i va morir a París el 1917. Va estudiar Karl Marx a la ciutat de Leipzig el 1885. El 1896 va ser encarregat a Bordeus del primer curs creat a les universitats franceses de Ciències Socials i Pedagogia. Anys abans, en el 1879, havia fundat la revista Any sociològic, per mitjà de la qual van ser difosos importants descobriments sobre les societats inferiors i sobre l'evolució de les idees morals. Finalment, en el 1902, va ocupar la càtedra de Ciències de l'Educació a la Sorbona.

Tot seguint la línia d'Auguste Comte, va construir una sociologia positiva, buscant una comprensió dels fets socials a partir de lleis universals, les quals han de ser una expressió concreta de les relacions entre els diversos grups o realitats socials. Va defensar la necessitat de mantenir una comprensió dialèctica de la relació entre individu i societat.

Entre les seves obres es destaquen: La divisió del treball (1893), Les regles del mètode sociològic (1895), El suïcidi (1897), Les formes elementals de la vida religiosa (1912), Educació i sociologia (1922), L'educació moral (1925), Pragmatisme i sociologia (1955) i el curs donat a la Sorbona de París entre el 1913 i el 1914.

L'estadi de les operacions formals segons Jean Piaget

Jean Piaget era un filòsof suís que va viure a principis del segle XX. Es va doctorar en Biologia però es va dedicar a la psicologia evolutiva.

Va descriure les etapes de la infantesa i a la última la va denominar Estadi de les operacions formals, el que nosaltres coneixem com a adolescència. Dels dotze als setze anys, segons la psicologia evolutiva de Piaget, aconseguim la capacitat de pensar de forma abstracta, de considerar situacions hipotètiques i d'entendre problemes complexos que impliquen procediments intel·lectuals. Durant aquest estadi, també neixen els sentiments idealistes i s'aconsegueix una formació continua de la personalitat a més a més de l'augment del desenvolupament dels conceptes morals.

Un exemple d'operació formal seria la possibilitat de resoldre aquest raonament: l'Eva té els cabells més foscos que l'Anna. L'Eva és més rossa que la Núria. Qui té els cabells més foscos? L'infant ja no necessita tenir les noies al davant per saber la resposta, ja que no es troba a l'estadi de les operacions concretes sinó en el de les operacions formals.

Piaget afirma que aquest estadi no té en compte les experiències i vivències de cadascú.

L'estadi de les operacions concretes segons Jean Piaget

Jean Piaget va ser un filòsof, psicòleg i biòleg dels segles XIX i XX. Va néixer a la ciutat de Neuchâtel (Suïssa) l'any 1896 i va morir a Ginebra l'any 1980. Es va llicenciar i doctorar en Biologia a la universitat de la seva ciutat natal.

Els estudis més importants que va realitzar es centraven en el desenvolupament de la ment humana, és a dir, en la psicologia evolutiva. A partir d'aquests, va dividir la infantesa de l'ésser humà en cinc estadis diferents:

En primer lloc, l'estadi dels acte reflexos (dels 0 a aproximadament els 3 mesos), seguidament, l'organització de les percepcions i els hàbits (dels 3 mesos a l'any), en tercer lloc l'etapa sensoriomotriu (de l'any als 2 anys), després, les operacions preoperatives (dels 2 als 7 anys), tot seguit, l'estadi de les operacions concretes (dels 7 als 12 anys) i, finalment, l'estadi de les operacions formals (dels 12 als 16 anys).

A continuació s'explicarà l'estadi de les operacions concretes, que es dóna entre els 7 i els 12 anys. En aquest moment, el nen inicia el desenvolupament del raonament lògic. D'aquesta manera, adquireix la capacitat de classificar i de fer operacions mentals, sempre i quan hi hagi la presència d'objectes que puguin ser percebuts i manipulats, ja que no és capaç de raonar de forma abstracta. Podem dir que l'infant "pensa amb els ulls i les mans". El fet de poder operar o, en altres paraules, de poder portar a terme qualsevol acció que comporti reunir, organitzar o classificar una sèrie d'objectes permet la reversibilitat, que consisteix en invertir les operacions lògiques. També, aquesta reversibilitat es dóna a nivell social com a reciprocitat, ja que l'infant té la capacitat de posar-se en el punt de vista dels altres superant, d'aquesta manera, l'egocentrisme que es dóna als estadis anteriors.Tal i com disminueix l'egocentrisme, també ho va fent l'artificialisme i l'animisme passant a entendre la realitat des d'un punt de vista més lògic.

Un exemple que podem trobar en aquest estadi és que l'infant pot fer una bola d'una pastilla de plastilina i després tornar a fer la pastilla, ja que el pensament lògic el porta a pensar que tant la bola com la pastilla tenen la mateixa massa i volum, així que aquest no recorre a agafar més plastilina o treure'n com hagués fet en estadis anteriors.