Émile Durkheim va ser un sociòleg i pedagog francès que va néixer el 1858 a Épinal i va morir a París el 1917. Va estudiar Karl Marx a la ciutat de Leipzig el 1885. El 1896 va ser encarregat a Bordeus del primer curs creat a les universitats franceses de Ciències Socials i Pedagogia. Anys abans, en el 1879, havia fundat la revista Any sociològic, per mitjà de la qual van ser difosos importants descobriments sobre les societats inferiors i sobre l'evolució de les idees morals. Finalment, en el 1902, va ocupar la càtedra de Ciències de l'Educació a la Sorbona.
Tot seguint la línia d'Auguste Comte, va construir una sociologia positiva, buscant una comprensió dels fets socials a partir de lleis universals, les quals han de ser una expressió concreta de les relacions entre els diversos grups o realitats socials. Va defensar la necessitat de mantenir una comprensió dialèctica de la relació entre individu i societat.
Entre les seves obres es destaquen: La divisió del treball (1893), Les regles del mètode sociològic (1895), El suïcidi (1897), Les formes elementals de la vida religiosa (1912), Educació i sociologia (1922), L'educació moral (1925), Pragmatisme i sociologia (1955) i el curs donat a la Sorbona de París entre el 1913 i el 1914.
