Jean Piaget va ser un filòsof, psicòleg i biòleg dels segles XIX i XX. Va néixer a la ciutat de Neuchâtel (Suïssa) l'any 1896 i va morir a Ginebra l'any 1980. Es va llicenciar i doctorar en Biologia a la universitat de la seva ciutat natal.
Els estudis més importants que va realitzar es centraven en el desenvolupament de la ment humana, és a dir, en la psicologia evolutiva. A partir d'aquests, va dividir la infantesa de l'ésser humà en cinc estadis diferents:
En primer lloc, l'estadi dels acte reflexos (dels 0 a aproximadament els 3 mesos), seguidament, l'organització de les percepcions i els hàbits (dels 3 mesos a l'any), en tercer lloc l'etapa sensoriomotriu (de l'any als 2 anys), després, les operacions preoperatives (dels 2 als 7 anys), tot seguit, l'estadi de les operacions concretes (dels 7 als 12 anys) i, finalment, l'estadi de les operacions formals (dels 12 als 16 anys).
A continuació s'explicarà l'estadi de les operacions concretes, que es dóna entre els 7 i els 12 anys. En aquest moment, el nen inicia el desenvolupament del raonament lògic. D'aquesta manera, adquireix la capacitat de classificar i de fer operacions mentals, sempre i quan hi hagi la presència d'objectes que puguin ser percebuts i manipulats, ja que no és capaç de raonar de forma abstracta. Podem dir que l'infant "pensa amb els ulls i les mans". El fet de poder operar o, en altres paraules, de poder portar a terme qualsevol acció que comporti reunir, organitzar o classificar una sèrie d'objectes permet la reversibilitat, que consisteix en invertir les operacions lògiques. També, aquesta reversibilitat es dóna a nivell social com a reciprocitat, ja que l'infant té la capacitat de posar-se en el punt de vista dels altres superant, d'aquesta manera, l'egocentrisme que es dóna als estadis anteriors.Tal i com disminueix l'egocentrisme, també ho va fent l'artificialisme i l'animisme passant a entendre la realitat des d'un punt de vista més lògic.
Un exemple que podem trobar en aquest estadi és que l'infant pot fer una bola d'una pastilla de plastilina i després tornar a fer la pastilla, ja que el pensament lògic el porta a pensar que tant la bola com la pastilla tenen la mateixa massa i volum, així que aquest no recorre a agafar més plastilina o treure'n com hagués fet en estadis anteriors.
