Hipòcrates
(Grècia; s. V a.C. – s. IV a.C.) és considerat el pare de la medicina
occidental per la seva distinció i separació d’aquesta disciplina amb altres
com la filosofia o la teúrgia (disciplina màgicoreligiosa). No obstant, també
va intentar explicar altres aspectes dels homes més enllà de la medicina. Un
d’aquests, el qual està relacionat amb la nostra matèria, el va explicar
mitjançant la Teoria dels quatre humors.
Amb
aquest principi, doncs, es pot explicar la personalitat i l’origen de les
malalties. Segons s’afirma en aquesta teoria estem formats per quatre líquids:
la bilis negra, lligada amb la terra i la tardor, la situa en la melsa i
proporciona el caràcter melancòlic; la bilis, relacionada amb el foc, l’estiu i
la vesícula biliar, que aporta el mal temperament i nerviosisme; la flegma, que
la lliga a l’aire i a l’estació hivernal, la situa als pulmons i al cervell, i
facilita la capacitat racional així com la fredor davant les situacions i finalment, la sang, que la relaciona amb l’aigua, la primavera i el fetge, i fa als
individus sociables i alegres.
Aquests quatre líquids, segons deia Hipòcrates, són els que determinen el nostre caràcter i la nostra salut. D’aquests líquids, s’afirmava que n’hi havia un que dominava i, en funció de la proporció d’aquests, es tenia un caràcter i unes malalties determinades (marcats per les característiques dels líquids abans esmentades). Alhora, aquesta teoria assegurava que la dieta, l’exercici i la higiene ajuden a controlar el desenvolupament d’aquests humors i a equilibrar-los.
Aquests quatre líquids, segons deia Hipòcrates, són els que determinen el nostre caràcter i la nostra salut. D’aquests líquids, s’afirmava que n’hi havia un que dominava i, en funció de la proporció d’aquests, es tenia un caràcter i unes malalties determinades (marcats per les característiques dels líquids abans esmentades). Alhora, aquesta teoria assegurava que la dieta, l’exercici i la higiene ajuden a controlar el desenvolupament d’aquests humors i a equilibrar-los.
