Salvador
Dalí (1904 – 1989) aspirava a unir en la seva obra art i ciència,
igual que els artistes del Renaixement; com afirmava ell mateix, cada
artista reflecteix la cosmogonia del seu moment en la seva obra, i
ell, en els seus quadres, representa l’era freudiana i atòmica.
Una cosmogonia és una teoria que explica l’origen de l’univers,
tant físic com humà, i el segle XX es caracteritza pel descobriment
de l’àtom i les seves propietats, que donen lloc a la física
quàntica, que alhora, entusiasmava a Dalí, i pel reconeixement de
la dimensió subconscient de l’home, que fins el moment havia estat
ignorada.
Dalí
i els surrealistes estaven fascinats pel paper que juguen els somnis
en la teoria de Freud; “Les meves millors idees provenen dels meus
somnis”, deia el pintor de Figueres. Això és propi del moviment
surrealista, que volia capgirar els valors de la societat burgesa
tradicional posant en dubte la importància que es donava a allò
racional i pragmàtic.
Dalí
plasma amb imatges el món de l’inconscient; els seus quadres
inclouen símbols que Freud analitza en la seva obra La
interpretació dels somnis. Per exemple, segons Freud les caixes,
recipients, butxaques i en general tot allò buit, fa referència a
l’òrgan sexual femení, i els elements com ganivets, revòlvers,
pals, espases, i en general tot allò llarg i afilat fa referència a
l’òrgan sexual masculí. Aquests símbols poden trobar-se
fàcilment en les dues imatges de l'entrada.
L’any
1938, Dalí va visitar Freud a Londres, on aquest estava exiliat a
causa de la repressió nazi. Allà li va exposar la seva Teoria
de la paranoia crítica, que consisteix en un mètode de
coneixement irracional, perquè fa referència al subconscient, basat
en la crítica sistemàtica i objectiva a les imatges delirants. Com
podem comprovar, la relació entre el pintor i el fundador de la
Psicoanàlisi és ben estreta.
