Joan Lluís Vives va ser un pensador
jueu de València que va néixer el 1492 i va morir el 1540. Va
batejar-se cristianament per amagar la seva religió ja que, en
aquell moment, a Espanya, els jueus eren perseguits per a ser
expulsats de la península o bé obligats a passar-se al
cristianisme. Durant la seva infància, va estar a càrrec del seu
oncle Enric i, aquest, el va introduir a l'escola primària
permetent-li posteriorment estudiar a les universitats de València i
París. Quan va acabar els estudis, va ser professor a la Universitat
de Lovaina i, després, a la d'Oxford.
Vives va estar a la cort d'Enric VIII,
rei d'Anglaterra, cosa que li va permetre desenvolupar-se com a
humanista. Quan el rei va voler el divorci, Vives es va veure obligat
a marxar i a tornar a Bruges (Bèlgica) on, abans d'anar a
Anglaterra, havia rebut la notícia de la mort de la seva família en
mans de la Inquisició pel fet de practicar el Judaisme.
Des del 1529, mostrava una salut molt
delicada fins que, el 1540, va morir a Bruges.
Finalment, cal destacar que Lluís
Vives va ser fonamental per reformar l'educació a nivell europeu i,
a més, va ser un filòsof i moralista de categoria universal.
