Herbert Marcuse (Berlín, 1898 - Starnberg, 1979) va ser
un filòsof i sociòleg alemany nascut en una família jueva
benestant. Les seves obres més importants són Eros
and Civilisation (Eros i la civilització, 1955) i L’home
Unidimensional (1964) -molt influenciades pel pensament marxista i freudià-. De jove es va sentir atret, primerament, per la política i es va posicionar en el bàndol
d’esquerres. Amb el fracàs de la Revolució espartaquista, on hi
va participar, i l’execució de Rosa de Luxemburg el 1919, ho va
deixar estar interessant-se, aquest cop, per la Sociologia.
A la dècada dels 20, època en què es va desencantar de la política, va interessar-se per la Sociologia i va estudiar Filosofia a la seva ciutat natal i a la ciutat de Friburg, on va conèixer a Husserl i Heidegger. Es va llicenciar el 1922 amb una tesis dirigida per aquest últim i es va quedar a Friburg fins el 1933, any en què va ingressar a l’Institut d’Investigació Social de la Universitat de Frankfurt, més conegut com l'Escola de Frankfurt. Malauradament, el règim nazi va arribar al poder i va clausurar l’Institut. Ell i altres companys de l’Escola van emigrar als Estats Units. El 1940 va aconseguir la nacionalitat americana i va arribar a treballar per al govern en assumptes sobre Alemanya. Va seguir estudiant en universitats com la de Columbia, on el 1952 va començar una carrera magisterial com a Teòric Polític, la qual va continuar a Harvard i, finalment, va acabar a la Universitat de Brandeis, propera a la ciutat de Boston i a la qual va començar a exercir de professor. Per últim, va donar classes a la Universitat de Califòrnia, un cop jubilat, a la ciutat de San Diego. Els seus ideals van ser una de les fonts d’inspiració en el moviment estudiantil del 1968, conegut com el “Maig francès”. Finalment, després de patir una apoplexia en una visita a Alemanya i ser cuidat per Jürgen Habermas, pertanyent a la segona generació de l’Escola de Frankfurt, va morir el 1979 a Alemanya.
A la dècada dels 20, època en què es va desencantar de la política, va interessar-se per la Sociologia i va estudiar Filosofia a la seva ciutat natal i a la ciutat de Friburg, on va conèixer a Husserl i Heidegger. Es va llicenciar el 1922 amb una tesis dirigida per aquest últim i es va quedar a Friburg fins el 1933, any en què va ingressar a l’Institut d’Investigació Social de la Universitat de Frankfurt, més conegut com l'Escola de Frankfurt. Malauradament, el règim nazi va arribar al poder i va clausurar l’Institut. Ell i altres companys de l’Escola van emigrar als Estats Units. El 1940 va aconseguir la nacionalitat americana i va arribar a treballar per al govern en assumptes sobre Alemanya. Va seguir estudiant en universitats com la de Columbia, on el 1952 va començar una carrera magisterial com a Teòric Polític, la qual va continuar a Harvard i, finalment, va acabar a la Universitat de Brandeis, propera a la ciutat de Boston i a la qual va començar a exercir de professor. Per últim, va donar classes a la Universitat de Califòrnia, un cop jubilat, a la ciutat de San Diego. Els seus ideals van ser una de les fonts d’inspiració en el moviment estudiantil del 1968, conegut com el “Maig francès”. Finalment, després de patir una apoplexia en una visita a Alemanya i ser cuidat per Jürgen Habermas, pertanyent a la segona generació de l’Escola de Frankfurt, va morir el 1979 a Alemanya.
Angela Davis (Alabama, 1944), la deixebla més famosa de
Marcuse, resumeix així el llegat del seu mestre:
"La
primera lliçó que ha deixat és que,
independentment de qui siguem, hem de pensar de manera radical i
crítica. Marcuse sempre subratllava
que "radical" significa
entendre les coses des de la seva arrel.
Una altra lliçó és que no podem
romandre callats, no podem acceptar l'opressió i les guerres.
S'ha de resistir i lluitar. A mi em sembla que és una lliçó contra
el derrotisme. Com deia ell, "ni
il·lusió ni derrotisme"
