Friedrich Daniel Ernst
Schleiermacher (Breslau, 1768 – 1834) va ser un dels teòlegs del
segle XIX més importants a més a més de ser un filòsof alemany
considerat, també, el pare de l’hermenèutica moderna.
Schleiermacher era fill
d’un clergue calvinista que formava part d’una tradició
reformada. Va ser educat a Moràvia (República Txeca), a escoles
luteranes i, cal destacar que va ser deixeble de Friedrich Von
Schlegel, un líder del Romanticisme de Berlín, i va estudiar la
filosofia de Kant. L’any 1804, va ser el primer calvinista que va
treballar a la Universitat luterana de Halle i, l’any 1810, va ser
el primer teòleg que va ensenyar a la Universitat de Berlín.
Schleiermacher va destacar
en l’àmbit de la teologia ja que, entre altres coses, va presentar
una alternativa a la teologia racionalista de Kant i, a més a més,
va crear un mètode per interpretar la Bíblia que després
s'aplicaria a la interpretació de tot tipus de textos, una teoria
hermenèutica.
Un altre dels fets que cal
tenir en compte és que va ser un dels primers erudits en qüestionar
la interpretació sobre els autors dels Evangelis presentats per la
tradició de l’església i va enfocar la seva reflexió sobre el dogma
cristològic a la investigació sobre Jesús.
Algunes de les obres més
importants del filòsof són: Discursos sobre la religió (1800),
Monòlegs (1800), Fonaments d'una crítica de totes les morals
erigides fins al present (1803) i La fe cristiana (1821-1822).
