Auguste Comte (1798, Montpellier – 1857, París) fou un pensador francès fill d’una família catòlica i monàrquica. El 1814 va entrar a una escola politècnica d’elit, de la que en va ser expulsat dos anys després essent acusat de republicanisme i indisciplina. Va començar a estudiar els pensadors del segle XVIII i es va relacionar amb el socialista Saint-Simon, per a qui va treballar com a secretari entre 1817 i 1824, mitjà pel qual va publicar diversos articles en diferents revistes.
Per tant, podem dir que aquest socialista utòpic, juntament amb els filòsofs del s.XVIII, va ser una influència important en el seu pensament i obra positivista. Comte, contraposant-se al seu entorn familiar i social, creia que s’havia de deixar enrere la metafísica i s’havia d’utilitzar el mètode científic també en filosofia basant-se, així doncs, en fets comprovables. D'aquest autor en podem destacar les següents publicacions: Curs de filosofia positiva (1830 -1842) i Discurs sobre l’esperit positiu (1844).
No obstant, la mort de Clotilde de Vaux l’any 1846 (dona de la que estava profundament enamorat des del 1845) fa canviar el Positivisme de Comte, que s’omple de Romanticisme i elements místics a la vegada que es torna més conservador. A partir d’aquest moment, en destaquen les següents obres: Sistema de polítiques positives (1851-1854) i el primer volum de Síntesi subjectiva (1856), que no va poder acabar degut a la seva mort.
Així doncs, Comte és considerat un dels pares del pensament positivista, així com un dels primers sociòlegs, ja que veiem en el seu pensament positivista un afany de voler reformar la societat.
