Paul Karl Feyerabend va néixer a Viena (Àustria) el 13 de gener de 1924. Va ser un filòsof de la ciència defensor de l'anarquisme epistemològic que, entre altres coses, va qüestionar el progrés científic.
Va participar a la Segona Guerra Mundial de part de l'exèrcit alemany. Després, va dur a terme diferents estudis sociològics i històrics però, aviat dirigiria el seu interès cap a la física. Es va doctorar el 1951 i va rebre un beca per anar a estudiar a la London School of Economics, on el filòsof austríac Karl Popper el va supervisar. El 1955 es va traslladar a la Universitat de Bristol. A partir d'aquí, va publicar diversos articles on hi quedaven reflectides les influències del racionalisme popperià. El 1959 es va nacionalitzar com a nord-americà i va començar a escriure articles on, revisant-lo, va criticar a l'empirisme.
A finals dels anys 60 els seus escrits van constituir una teoria que defensava el pluralisme metodològic, creia que la ciència no havia de limitar-se a utilitzar només el mètode científic sinó que n'hi havien d'haver varis que s'adaptessin al context i que portessin al coneixement. A mesura que anava escrivint, Feyerabent va anar elaborant la seva pròpia epistemologia. La seva obra més important va ser Tractat contra el mètode (1975).
Feyerabend, l'11 de febrer de 1944, va morir a causa d'un tumor cerebral, pel qual no hi havia cap mena de tractament, a Zuric (Suïssa).
