El
concepte d’alienació el va fer servir per primera vegada Hegel (s.XVIII-XIX, filòsof alemany), referint-se a la negació o alteració d’una
realitat inicial. Feuerbach (s.XIX, filòsof alemany) també va utilitzar
aquest concepte i, segons ell, consistia en la deshumanització o negació de
l’ésser humà, creant així un ésser sobrehumà (Déu). Per a Marx, era la situació en la que es trobaven els proletaris, una situació d’explotació de l’home
per part de l’home.
L’alienació econòmica prové de la cosificació dels humans, es transformen en cosa, es
desposseeixen de si mateixos en la societat capitalista. Allò que el proletari crea
no només no li pertany sinó que, en convertir-se en capital,
l’explota.
En
el sistema de producció capitalista, el productor ven les seves
mercaderies i obté diners amb els quals compra el que necessita. Amb
uns diners determinats es fabrica un producte amb el que hi pots
guanyar més diners dels que hi has invertit, aquest benefici és la plusvàlua.
Segons Marx, és la riquesa creada per l’obrer que no cobra ell,
sinó el seu amo.
