Albert Ellis

Albert Ellis va néixer el 27 de setembre del 1913 i va morir el 24 de juliol del 2007 a Nova York. Era psicòleg cognitiu provinent de la psicoanàlisi. Va ser considerat  el fundador de teràpies cognitives i a partir del 1955 va desenvolupar la Teràpia Racional Emotiva Conductual (TREC) que va ser una de les primeres teràpies cognitives. 

Aquesta teràpia consisteix en canviar les creences irracionals que adquirim en una determinada situació per creences racionals amb l’objectiu de alleujar els conflictes emocionals. El 1959 va crear l’institut Albert Ellis, una organització amb l’objectiu de promoure la teràpia racional emotiva conductual de manera educativa sense ànim de lucre. Hi va estar més de seixanta anys com a president i fundador. Més endavant va treballar com a sexòleg i investigador sobre la sexualitat humana. Finalment va ser anomenat “psicòleg més influent” per dos psicòlegs nord-americans i canadencs. Va escriure més de setanta-cinc llibres entre ells: Com viure amb un neuròtic i una guia per a una vida racional.  

Noam Chomsky

Avram Noam Chomsky va néixer a Filadèlfia el 7 de desembre de 1928 i actualment és un activista, lingüista i filòsof estatunidenc. És conegut per la influència que va tenir en la Psicologia Cognitiva, l’escola psicològica que estudia els processos intel·lectuals, pel seu activisme polític, i sobretot pel seu extens treball sobre la lingüística. La seva Teoria de gramàtica generativa va ser considerada la contribució més significativa en el camp de la lingüística teòrica del segle XX.

Chomsky, influenciat pel llenguatge hebreu dels seu pares, va començar a estudiar filosofia i lingüística l’any 1945 i va ser alumne de personatges com el filòsof C.West Churchman i el lingüista Zellig Harris. L’any 1955 va rebre el doctorat en lingüística, després d’haver fet la major part de recerca de la seva tesi doctoral a la Universitat de Harvard, on va formar part de la Society of Fellows gràcies a Nelson Godman, un dels seus professors. Aquest mateix any, va passar a formar part del Massachusetts Institute of Technology (MIT).

Més endavant, al 1957 va elaborar una de les seves obres més importants: Estructures
sintàctiques, un llibre on manifestava les seves idees sobre la lingüística. D’entre les seves obres, també destaca la Jerarquia de Chomsky, una classificació dels llenguatges formals.

La teoria de la gramàtica universal que va elaborar Chomsky va tenir influència en la Psicologia Conductista, de la mateixa manera que ho va fer la seva crítica a l’obra de Skinner: Conducta verbal. El fet de que els dos psicòlegs tinguessin punts de vista oposats envers el llenguatge  va fer que es deixés enrere la Psicologia Conductista per passar a la Psicologia Cognitiva.  

Salvador Dalí i Sigmund Freud

Salvador Dalí (1904 – 1989) aspirava a unir en la seva obra art i ciència, igual que els artistes del Renaixement; com afirmava ell mateix, cada artista reflecteix la cosmogonia del seu moment en la seva obra, i ell, en els seus quadres, representa l’era freudiana i atòmica. Una cosmogonia és una teoria que explica l’origen de l’univers, tant físic com humà, i el segle XX es caracteritza pel descobriment de l’àtom i les seves propietats, que donen lloc a la física quàntica, que alhora, entusiasmava a Dalí, i pel reconeixement de la dimensió subconscient de l’home, que fins el moment havia estat ignorada.

Dalí i els surrealistes estaven fascinats pel paper que juguen els somnis en la teoria de Freud; “Les meves millors idees provenen dels meus somnis”, deia el pintor de Figueres. Això és propi del moviment surrealista, que volia capgirar els valors de la societat burgesa tradicional posant en dubte la importància que es donava a allò racional i pragmàtic.

Dalí plasma amb imatges el món de l’inconscient; els seus quadres inclouen símbols que Freud analitza en la seva obra La interpretació dels somnis. Per exemple, segons Freud les caixes, recipients, butxaques i en general tot allò buit, fa referència a l’òrgan sexual femení, i els elements com ganivets, revòlvers, pals, espases, i en general tot allò llarg i afilat fa referència a l’òrgan sexual masculí. Aquests símbols poden trobar-se fàcilment en les dues imatges de l'entrada.

L’any 1938, Dalí va visitar Freud a Londres, on aquest estava exiliat a causa de la repressió nazi. Allà li va exposar la seva Teoria de la paranoia crítica, que consisteix en un mètode de coneixement irracional, perquè fa referència al subconscient, basat en la crítica sistemàtica i objectiva a les imatges delirants. Com podem comprovar, la relació entre el pintor i el fundador de la Psicoanàlisi és ben estreta.

  

El Test de Turing

Alan Mathison Turing era un matemàtic, criptògraf i filòsof britànic nascut el 1912. És considerat el pare de la informàtica moderna ja que el 1950 va publicar un dels primers treballs sobre la intel·ligència artificial, en el que proposava un experiment per respondre la pregunta que plantejava si una màquina és o no capaç de raonar com un ésser humà. Va anomenar-lo Test de Turing.

El test es basa en un joc en el que predomina la imitació ja que es parteix de la idea que si una màquina es comporta en tots els aspectes com un ésser humà, aquesta també ho és.

Així doncs, per portar a terme el joc, calen tres persones: un interrogador, un home i una dona. L'interrogador es troba en una sala contigua apartat dels altres dos amb els que es comunica únicament a través d'un xat. L'objectiu principal és que l'interrogador descobreixi quin dels dos és l'home i quin la dona mentre l'home intenta, mitjançant l'engany, fer-li creure que és del sexe contrari.

Turing va substituir un dels individus per un ordinador perquè volia veure si la màquina podia contestar a qualsevol de les preguntes que li plantegessin de manera que l'interrogador no la distingís de l'ésser humà. Per tal que la màquina passés el test, calia que aquesta realitzés totes les funcions per les que estava programada i a més, aprendre a desenvolupar-ne d'altres per ella mateixa.

El Test de Turing és la base d'alguns mecanismes que utilitzem en l'actualitat com ara els captcha, que es fan servir en algunes webs per evitar que processos automàtics creïn i utilitzin usuaris falsos.

Estudi de l'ànima de Plató

Plató, filòsof d’Atenes del segle IV a.C., tenia una visió dualista de l'ésser humà, és a dir, pensava que aquest estava format per dues substàncies: el cos i l'ànima. Segons ell, aquestes dues substàncies tenen unes característiques i desitjos diferents. Per una banda, el cos neix, mor, està fet de matèria (per tant, també està sotmès al canvi) i el seu desig és satisfer les seves necessitats. Per l'altra, l'ànima és eterna, prové del món de les divinitats, no està feta de matèria i el seu desig és tornar al món del que prové. 

A part de les diferències que hi ha entre el cos i l'ànima, Plató afirmava que també hi havia un conflicte. Aquest, segons ell, és degut a que l'ànima, després d'haver caigut del món dels déus, va a parar a dins d'un cos que li fa de presó i, fins que aquesta no aconsegueix sobreposar-s'hi, no pot complir el seu desig d'alliberar-se per tornar al món que li pertoca acabant alhora amb la transmigració.

Pel que fa a l'ànima, Plató la va dividir en tres parts: ànima racional, situada al cervell, és l’ànima immortal i dipositària de la raó; ànima irascible, situada al pit, és la part de l’ànima que proporciona les passions nobles, i ànima apetitiva, situada a l'abdomen, és la dipositària de les baixes passions o desitjos del cos.

Tots els éssers humans tenim les tres parts de l'ànima però, una d'elles està més desenvolupada que les altres. Segons Plató, la nostra tasca, al igual que la nostra educació, ha d'estar d’acord amb aquesta part. Així doncs, a partir d'aquí, va assignar una tasca determinada per a cada ànima; si l’ànima més desenvolupada era la racional, la teva tasca era governar i dedicar-te al coneixement; si era la irascible, havies de dedicar-te a protegir la polis i si era l'apetitiva, havies de fer la funció d’obrer.

Hipòcrates i la Teoria dels quatre humors

Hipòcrates (Grècia; s. V a.C. – s. IV a.C.) és considerat el pare de la medicina occidental per la seva distinció i separació d’aquesta disciplina amb altres com la filosofia o la teúrgia (disciplina màgicoreligiosa). No obstant, també va intentar explicar altres aspectes dels homes més enllà de la medicina. Un d’aquests, el qual està relacionat amb la nostra matèria, el va explicar mitjançant la Teoria dels quatre humors.

Amb aquest principi, doncs, es pot explicar la personalitat i l’origen de les malalties. Segons s’afirma en aquesta teoria estem formats per quatre líquids: la bilis negra, lligada amb la terra i la tardor, la situa en la melsa i proporciona el caràcter melancòlic; la bilis, relacionada amb el foc, l’estiu i la vesícula biliar, que aporta el mal temperament i nerviosisme; la flegma, que la lliga a l’aire i a l’estació hivernal, la situa als pulmons i al cervell, i facilita la capacitat racional així com la fredor davant les situacions i finalment, la sang, que la relaciona amb l’aigua, la primavera i el fetge, i fa als individus sociables i alegres.

Aquests quatre líquids, segons deia Hipòcrates, són els que determinen el nostre caràcter i la nostra salut. D’aquests líquids, s’afirmava que n’hi havia un que dominava i, en funció de la proporció d’aquests, es tenia un caràcter i unes malalties determinades (marcats per les característiques dels líquids abans esmentades). Alhora, aquesta teoria assegurava que la dieta, l’exercici i la higiene ajuden a controlar el desenvolupament d’aquests humors i a equilibrar-los.

Segona Tòpica de Sigmund Freud

Sigmund Freud va ser el pare de la Psicoanàlisi i va elaborar diferents teories, entre les quals es troben les Tòpiques. Però, si en voleu saber més, aquí podeu veure els treballs en format prezi elaborats pels alumnes de la classe de psicologia sobre Freud i la seva segona Tòpica.

http://prezi.com/368ftuks7n72/freud-i-els-mecanismes-de-defensa/?kw=view-368ftuks7n72&rc=ref-2377178

http://prezi.com/9x1cmfxodnlf/sigmund-freud/?utm_source=em0shvwpu&utm_campaign=gro&utm_medium=email&rc=ex0shvwpu

http://prezi.com/eimjt2rtd-el/la-psicoanalisi/?kw=view-eimjt2rtd-el&rc=ref-30215041

http://prezi.com/pu9drjvbk68q/untitled-prezi/?kw=view-pu9drjvbk68q&rc=ref-30365421

http://prezi.com/oo_acldddeki/freud/

William James

William James va néixer  l’11 de gener de 1842 i va morir el 6 d'agost de 1910 a EEUU. Va ser psicòleg, filòsof i pedagog. Va iniciar la seva activitat en el camp de la psicologia i la filosofia. En el camp de la psicologia va crear una tendència: "La Introspecció". I en el terreny filosòfic sistematitzà el pragmatisme que a nivell ètic es concreta en l'utilitarisme i l'acció.

Elaborà una pedagogia de l'individualisme, pensada per a la formació d'hàbits de conducta, basant-se en els recursos biològics.

Nascut en una família benestant americana, William James va estudiar àmpliament la cultura europea, coneixements que va combinar amb la carrera de medicina (motivat probablement per la malaltia que ell mateix patia). Posteriorment es va interessar per la psicologia, camp on va acabar contribuint de manera decisiva. Professor de Hardvard, va participar en congressos arreu del món, ja que era un home viatger a qui agradava estar al dia dels avenços de la seva disciplina. Des de la universitat va escriure diversos volums i articles divulgatius en una obra força extensa de la qual destaca Principles of Psychology.

Creia que la veritat era assolible només fins a un cert punt, i que s'havia de contrastar les pròpies afirmacions amb el coneixement vigent sobre la realitat (pragmatisme), sempre tenint en compte l'ús particular que en fa l’anunciador, que pot tenir un context diferent al del receptor.                                                

Es va decantar pel lliure albir, que justificava dient que una de les seves primeres accions lliures era justament triar creure en l'existència de la llibertat. Aquesta llibertat mou al subjecte a actuar i a percebre el món dominat per les seves emocions, que són les percepcions de la ment dels processos interns. 

The Smiths i René Descartes

A la cançó Still Ill, el grup anglès The Smiths es preguntava si el cos domina la ment o la ment domina el cos. En l'idioma original: "Does the body rule the mind or does the mind rule the body?"

Aquesta pregunta ens la podria contestar el filòsof francès René Descartes, que va viure durant el segle XVII. Ell creia que l’ésser humà està format per dues substàncies independents però que es comuniquen: la res cogitans (l'ànima), que és lliure, i la res extensa (el cos), que està sotmesa a les lleis de la naturalesa. Pel que fa a la pregunta que ens ocupa, Descartes respondria que, tot i ser independents, l'ànima domina el cos, el pensament domina la matèria. L'ànima pot sobreposar-se a les necessitats del cos i actuar racionalment. Allò que som, la nostra essència, és la res cogitans, que per Descartes és exclusiva de l'ésser humà.

Biografia de Jean Piaget

Jean Piaget és considerat un dels precursors de la Psicologia Cognitiva (escola psicològica que estudia els processos mentals implicats en el coneixement) per haver influït sobre aquesta en utilitzar la Psicologia Evolutiva, la branca de la psicologia que es dedica a estudiar com es desenvolupen les capacitats de l'ésser humà.

Va néixer el 9 d'agost de 1896 a Neuchâtel sent el fill gran de Rebecca Jackson i d'Arthur Piaget, professor de literatura medieval i historiador. El seu pare, un home recte i escrupolós, va inculcar al seu fill el gust per la feina metòdica.

Jean Piaget, ja des de petit, va demostrar ser un noi curiós i molt observador. És així com als 7 anys, va començar a interessar-se per la mecànica i, empès per aquest gran interès, va construir el seu primer invent el qual va anomenar "Autovap" (un automòbil que funcionava gràcies a un motor de vapor) i amb tan sols 11 anys, va redactar un article que va ser publicat en una revista de ciències naturals sobre una oreneta albina que havia vist en un parc. Més tard, durant l'adolescència, es va decantar per la biologia i mentre estudiava, treballava en un museu d'història natural com a ajudant del director. En aquest, va aprendre sobre mol·luscs dels quals en va publicar un estudi el 1911. En acabar el batxillerat, va entrar a la Universitat de Neuchâtel i es va llicenciar en Ciències Naturals per acabar obtenint el doctorat el 1918.

A part de les ciències naturals també va estudiar filosofia i psicologia. Dins d'aquesta última, va estar interessat en la psicoanàlisi. Els seus estudis psicològics els va iniciar a Zürich i els va continuar a La Sorbona (universitat de París) on el 1919 va començar a estudiar les capacitats cognitives de l'ésser humà, impulsat pel seu interès per l'epistemologia. El 1925 va obtenir una càtedra de filosofia i un any després va treballar com a professor de sociologia. Posteriorment, el 1950, va anar a treballar a La Sorbona i, cinc anys després, va ser nomenat director del Centre Internacional de l'Epistemologia a la universitat de Ginebra, on ho va ser fins que va morir el 16 de setembre de 1980. A més, va ser codirector de l'Oficina Internacional de l'Educació.

Com a resultat de l'estudi del comportament dels seus tres fills, va escriure més de 40 llibres i més de 100 articles sobre sociologia infantil. A més a més, va publicar altres treballs sobre filosofia, biologia i educació.

" La infància és la fase creadora per excel·lència" - Jean Piaget