Sinopsi de la pel·lícula: I am Sam

Sam Dawson (Sean Penn) és un home adult amb una deficiència mental que fa que tingui la capacitat mental d'un nen de 7 anys. Sam té una filla per accident i, en néixer, la mare se’n desentén i deixa a Lucy Diamond (Dakota Fanning) a càrrec del seu pare.

Durant 7 anys, Sam educa a Lucy amb l’ajuda del seu grup d’amics, tots amb algun tipus de deficiència mental. Gràcies a això, Lucy aprèn el significat de l’empatia i l’amor incondicional.

Però, en fer els 7 anys, Lucy comença a veure que el seu pare no és com els altres i se n'avergonyeix davant dels amics. Cansada que es riguin d'ell, Lucy s’inventa que és adoptada. 

A la seva festa d’aniversari, un dels nens diu a Sam el que Lucy s’ha inventat i causa un conflicte no només perquè Sam està dolgut sinó també pel fet de rebre una visita inesperada d’una treballadora dels Serveis Socials, que decideix endur-se la Lucy i separar-la del seu pare.

A partir d’aquí, Sam fa tot el possible per aconseguir la custòdia de la seva filla i es posa en contacte  amb Rita Harrison (Michelle Pfeiffer), una prestigiosa advocada, que al principi no vol ajudar a Sam perquè veu que no pot costejar els seus serveis, però al final, acaba acceptant ajudar-lo gratis.

Junts, s’enfrontaran als jutjats i a tots els arguments en contra de Sam -que en són molts-, però al final, l’amor tant fort que hi ha entre pare i filla els podrà tornar a unir deixant clar que l’únic que necessita Lucy  per ser feliç és amor. 

Sobre l'ajuda als pobres

Joan Lluís Vives va ser un filòsof humanista del segles XV i XVI nascut a València que va propulsar la filosofia empírica. Una de les seves obres més importants va ser publicada el març de 1526 a la ciutat de Bruges (Bèlgica) i s’anomena De subventione pauperum, que traduït al català significa Sobre l’ajuda als pobres.

En aquesta, escriu sobre una reestructuració política de la legislació social per tal d’eliminar la pobresa. Es divideix en dos llibres: en el primer, explica les necessitats humanes i l’actuació moral individual davant de la pobresa en les ciutats i, en el segon, proposa un seguit de mesures per tal de solucionar el problema de la pobresa, argumenta que el treball, la formació i l’educació serien els principals remeis per obtenir la resposta al problema principal de les penúries de les poblacions.

L’obra fa de base en l’estructura econòmica i social de la ciutat de Bruges, ciutat en la que va estar estudiant, ja que en els Països Baixos, en el segle XVI, hi havia una profunda crisi. La ciutat patia una situació extrema: una gran massa de pobres vivien en la indigència mentre que una minoria gaudia d'una vida d'excessos. El Consell de la ciutat, finalment, va decidir demanar ajuda a Joan Lluís Vives per tal d'elaborar una proposta que redrecés la situació. D’aquí, va aparèixer l’obra Sobre l’ajuda als pobres. Tot i haver estat publicada per a Bruges, la teoria és aplicable mundialment.

"Un nombre elevat de captaires demostra que, a l'àmbit privat, hi ha dolenteria i manca d'humanisme i que, a l'àmbit dels càrrecs públics, es desatén el bé comú"

Joan Lluís Vives

Joan Lluís Vives va ser un pensador jueu de València que va néixer el 1492 i va morir el 1540. Va batejar-se cristianament per amagar la seva religió ja que, en aquell moment, a Espanya, els jueus eren perseguits per a ser expulsats de la península o bé obligats a passar-se al cristianisme. Durant la seva infància, va estar a càrrec del seu oncle Enric i, aquest, el va introduir a l'escola primària permetent-li posteriorment estudiar a les universitats de València i París. Quan va acabar els estudis, va ser professor a la Universitat de Lovaina i, després, a la d'Oxford.

Vives va estar a la cort d'Enric VIII, rei d'Anglaterra, cosa que li va permetre desenvolupar-se com a humanista. Quan el rei va voler el divorci, Vives es va veure obligat a marxar i a tornar a Bruges (Bèlgica) on, abans d'anar a Anglaterra, havia rebut la notícia de la mort de la seva família en mans de la Inquisició pel fet de practicar el Judaisme.

Des del 1529, mostrava una salut molt delicada fins que, el 1540, va morir a Bruges.

Finalment, cal destacar que Lluís Vives va ser fonamental per reformar l'educació a nivell europeu i, a més, va ser un filòsof i moralista de categoria universal.

Wilhelm Wundt

Wilhelm Wundt, pensador alemany nascut l’any 1832, provenia d’una família benestant, la qual incloïa científics, metges... Ja des de petit, Wundt era diferent a la resta, gairebé no es relacionava amb ningú i un dels seus únics companys fou un nen retardat. Una de les seves primeres influències va ser el seu avi, el qual el portava a viatjar pel món i l’obligava a escriure un diari explicant rigorosament tot allò que duien a terme.

Wundt no va tenir uns estudis precisament molt brillants, però en acabar la secundària, es va inscriure a la universitat de medicina. Es va interessar molt per la fisiologia i en va fer diferents investigacions i conferències. Això, el va portar a escriure un llibre l’any 1862 “Beiträge zur Theorie der Sinneswahrnehmung”.

A partir d’aquí, Wundt va desenvolupar un programa de psicologia amb el que va experimentar la resta de la seva vida. Es basava en que la ment s’havia d’estudiar com el cos tenint en compte les diferents conductes dels individus i deixant enrere les entitats espirituals (va agafar  com a referència del conductisme). Va treballar en un laboratori anomenat Leipzig (Alemanya), on hi va desenvolupar les seves teories i va experimentar amb els seus estudiants.

Wundt va morir l’any 1920 havent fet un gran pas per la psicologia, i sobretot, en l’estructuralisme, del qual se’n podria considerar el pare fundador.