Joan Lluís Vives va ser un filòsof
humanista del segles XV i XVI nascut a València que va propulsar la
filosofia empírica. Una de les seves obres més importants va ser
publicada el març de 1526 a la ciutat de Bruges (Bèlgica) i
s’anomena De subventione pauperum, que traduït al català
significa Sobre l’ajuda als pobres.
En aquesta, escriu sobre una
reestructuració política de la legislació social per tal
d’eliminar la pobresa. Es divideix en dos llibres: en el primer,
explica les necessitats humanes i l’actuació moral individual
davant de la pobresa en les ciutats i, en el segon, proposa un seguit
de mesures per tal de solucionar el problema de la pobresa, argumenta
que el treball, la formació i l’educació serien els principals
remeis per obtenir la resposta al problema principal de les penúries
de les poblacions.
L’obra fa de base
en l’estructura econòmica i social de la ciutat de Bruges, ciutat
en la que va estar estudiant, ja que en els Països Baixos, en el
segle XVI, hi havia una profunda crisi. La ciutat patia una situació
extrema: una gran massa de pobres vivien en la indigència mentre que
una minoria gaudia d'una vida d'excessos. El Consell de la ciutat,
finalment, va decidir demanar ajuda a Joan Lluís Vives per tal
d'elaborar una proposta que redrecés la situació. D’aquí, va
aparèixer l’obra Sobre l’ajuda
als pobres. Tot i haver estat publicada per a Bruges, la teoria és
aplicable mundialment.
"Un nombre
elevat de captaires demostra que, a l'àmbit privat, hi ha dolenteria
i manca d'humanisme i que, a l'àmbit dels càrrecs públics, es
desatén el bé comú"
