Teoria dels somnis de Freud

Sigmund Freud (Àustria, finals del s. XIX, inicis del XX) va ser filòsof i pare de la Psicoanàlisi. Freud va fer vàries teories com la de la personalitat, la dels instints i la de la sexualitat entre altres. En la primera de les tres comentades, el que fa Freud és veure que els processos psicològics estan regulats per una part oculta que no coneixem. Aquesta part és a la que anomena inconscient.

Un dels mètodes que utilitza Freud són els somnis. Per a ell, aquests són una porta d’entrada a l'inconscient ja que d'ells en surt la seva energia. El seu treball és interpretar aquests somnis donat que no es representen directament els desitjos inconscients, sinó que es simbolitzen. Aquest procés de transformar l’autèntic desig en un somni Freud l’anomena elaboració onírica. Segons Freud, aquesta transformació es fa perquè el superjò permeti que s’expressin els desitjos. El que fem amb els somnis és satisfer les pulsions de l’inconscient que el superjò no deixa sortir.

Per poder interpretar correctament els somnis cal conèixer bé a la persona. El problema d’arribar a l’inconscient a través d'aquests és que la interpretació pot ser errònia ja que ens trobem davant d'una interpretació subjectiva.

Salvador Dalí i Sigmund Freud

Salvador Dalí (1904 – 1989) aspirava a unir en la seva obra art i ciència, igual que els artistes del Renaixement; com afirmava ell mateix, cada artista reflecteix la cosmogonia del seu moment en la seva obra, i ell, en els seus quadres, representa l’era freudiana i atòmica. Una cosmogonia és una teoria que explica l’origen de l’univers, tant físic com humà, i el segle XX es caracteritza pel descobriment de l’àtom i les seves propietats, que donen lloc a la física quàntica, que alhora, entusiasmava a Dalí, i pel reconeixement de la dimensió subconscient de l’home, que fins el moment havia estat ignorada.

Dalí i els surrealistes estaven fascinats pel paper que juguen els somnis en la teoria de Freud; “Les meves millors idees provenen dels meus somnis”, deia el pintor de Figueres. Això és propi del moviment surrealista, que volia capgirar els valors de la societat burgesa tradicional posant en dubte la importància que es donava a allò racional i pragmàtic.

Dalí plasma amb imatges el món de l’inconscient; els seus quadres inclouen símbols que Freud analitza en la seva obra La interpretació dels somnis. Per exemple, segons Freud les caixes, recipients, butxaques i en general tot allò buit, fa referència a l’òrgan sexual femení, i els elements com ganivets, revòlvers, pals, espases, i en general tot allò llarg i afilat fa referència a l’òrgan sexual masculí. Aquests símbols poden trobar-se fàcilment en les dues imatges de l'entrada.

L’any 1938, Dalí va visitar Freud a Londres, on aquest estava exiliat a causa de la repressió nazi. Allà li va exposar la seva Teoria de la paranoia crítica, que consisteix en un mètode de coneixement irracional, perquè fa referència al subconscient, basat en la crítica sistemàtica i objectiva a les imatges delirants. Com podem comprovar, la relació entre el pintor i el fundador de la Psicoanàlisi és ben estreta.