Edward
Lee Thorndike, nord-americà de finals del segle XIX i principis del
segle XX, va ser un psicòleg i pedagog creador del condicionament
instrumental.
Va néixer el 1874 en una família
protestant on la disciplina i l'austeritat el van marcar els primers
anys de la seva vida. Seguidament, va ingressar a la Universitat de
Wesleyana de Connecticut on es va graduar. Més tard, va entrar a la
Universitat de Harvard on va completar els seus estudis i va tenir
com a professor a William James, és més, podem afirmar que Edward va ser un dels
seus deixebles. Va entrar a treballar a la Universitat de Columbia de
Nova York fins la seva jubilació i finalment, va morir l’any 1949.
Va
seguir amb l’escola psicològica del Conductisme de William James i va
crear el condicionament instrumental. Aquest és l’aprenentatge en el que una
resposta voluntària es reforça o es debilita mitjançant reforços
positius o negatius.
Thorndike
va crear aquesta teoria a través de l'experimentació amb gats. Els va posar dins
d’una caixa tancada i transparent amb mecanismes per obrir-la des
de dins i quan s'obria, a fora hi havia el menjar, o sigui, el reforç positiu. Els gats intentaven sortir ja que a fora veien el reforç i, casualment, quan es movien, tocaven el mecanisme que permetia obrir
la caixa, que era una palanca aconseguint així obtenir el menjar. Cada vegada que
es repetia l’acció es feia amb més habilitat i rapidesa ja
que tenien un cert aprenentatge adquirit. Aquest aprenentatge es
solidifica si va seguit d’un reforç. Per
això, va elaborar la llei de l’efecte que afirmava que els éssers
humans aprenem a través de l’assaig i l’error.
En el condicionament clàssic la conducta és un reflex innat com a resposta a la presència d’estímuls mentre
que en el condicionament instrumental l’efecte s’inverteix,
primer hi ha una resposta per part del subjecte per aconseguir
l’estímul que a més a més, està reforçada per reforços
positius o negatius.
