Paul
Michel Foucault va ser un filòsof francès que va néixer a Poitiers
el 15 d’octubre de 1926 i va morir a París el 1984 a causa de la
sida.
Va
ser fill d’una família de cirurgians molt reconeguts, els quals
esperaven que Michel seguís els seus passos. Va viure bona part de
la seva infància a la França ocupada pels nazis. Després de la
Segona Guerra Mundial, Foucault va entrar a estudiar a una escola
molt competitiva i una de les acadèmies més prestigioses de tot
França, l'École Normal Supérieure, internat masculí del
qual en sortia bona part dels professors universitaris de les
ciències humanes. La vida a l’École Normale Supérieure va
ser molt dura, no tenia amics a causa del seu caràcter tan especial. A més a més, va patir una gran depressió per culpa d’amagar la
seva homosexualitat i, fins i tot, ens alguns casos va intentar
suïcidar-se. A conseqüència dels intents de suïcidi, va ser
portat a un psiquiatre durant un temps, cosa que va despertar el seu
interès per la psicologia.
Foucault
sempre va estar molt compromès per la realitat social que vivia i va participar en moltes reivindicacions i conflictes. Del 1950 al 1953 va entrar a formar part del Partit Comunista
Francès, encoratjat pel seu professor Louis Althusser. Després
d’aquest període tan curt, el filòsof es va desentendre totalment del Comunisme.
Durant
un temps, Foucault va treballar a l’École Normale Supérieure i després a l’Université Lille Nord de
França, on va ensenyar psicologia del 1953 al 1954. Més tard, va començar com a delegat cultural de la Universitat d'Uppsala, a Suècia, el 1954. Aquí va presentar una tesi doctoral que no se li va acceptar. En aquesta època, Foucault va viatjar molt per Europa fins que el 1960 va tornar a França i es va doctorar a la Universitat Clermont-Ferraud amb la tesi Bogeria i demència: Història de la bogeria a l'època clàssica. Cal mencionar que, per Foucault, l'època clàssica eren els segles XVII i XVIII.
El 1965 va marxar a treballar a la Universitat de Tunis i el 1966 va escriure l'obra que li portaria fama internacional convertint-se en un bestseller, aquesta obra és Les paraules i les coses.
Quan es va donar el Maig del 68 ell es trobava a Tunísia però allà també van haver-hi revoltes, extremadament violentes, en les que Foucault va intervenir després d'haver quedat marcat per l'actitud dels seus estudiants. A la tardor del 1968, va tornar a França i va entrar a treballar al departament de Filosofia del nou model d'universitat experimental que es va construir com a conseqüència de les reivindicacions dels estudiants del Maig del 68, París VIII, a Vincennes. Aquí Foucault va animar els seus estudiants a revoltar-se i com a resposta a la radicalització d'aquests, el govern francès va prohibir que els alumnes de la Universitat París VIII exercissin com a professors. Després d'haver treballat aquí, Foucault va anar al Collège de France.
A mesura que passava el temps, la seva participació política augmentava i es va unir a un grup maoista per després fundar, juntament amb el filòsof Jean Paul Sartre, un partit que defensava els drets dels immigrants. A més a més, també va crear un grup per tal de millorar les condicions de vida de les persones. El 1975 va viatjar a Madrid per oposar-se a les últimes penes de mort, motiu pel qual va acabar sent expulsat, i el 1979 va viatjar a Iran en l'època de la revolució, on va escriure varis articles en un diari recolzant el nou règim musulmà.
Foucault va començar a passar més temps en els Estats Units, a la Universitat de Berkeley (Califòrnia) i a la de Buffalo. Es diu que probablement va ser aquí on es va contagiar per la sida, les complicacions de la qual el portarien a la mort el 1984, a París.
