Comentari del discurs de Sòcrates – Diotima sobre l’amor

El Convit és un diàleg de Plató en què es relata una vetllada a casa del jove actor i poeta tràgic Agató després de l’èxit d’una obra teatral seva; l’amfitrió en un moment del banquet proposa a tots els comensals, entre els quals es troba Sòcrates, que facin un discurs sobre l’amor. Quan arriba el torn de Sòcrates, aquest narra allò que la sacerdotessa Diotima li va revelar sobre aquesta qüestió.

El text exposa l’escala de l’amor; és a dir, entén l’experiència amorosa com un aprenentatge que guia els homes fins a la Bellesa eterna. Els esglaons són els següents:

1. Estimar un cos bell, o sigui, sentir-se atret per una persona concreta, la bellesa de la qual desitgem contemplar, posseir. Segons Diotima aquest és el grau ínfim de l’amor.
   
   
2. Adonar-se de la bellesa comuna a tots els cossos; no només és bella la persona que estimem sinó tots els cossos que participen de la bellesa. Sortim de la particularitat i avancem una mica més en el camí cap a allò universal i etern.
   
   
3. A continuació, trobem el pas de la bellesa corpòria a la bellesa de l’ànima, que és immaterial i immortal.
   
   
4. En aquest graó un pren consciència de la bellesa de les accions humanes virtuoses i de les lleis. Entrem en l’àmbit de la filosofia pràctica.
   
   
5. De les accions passem a les ciències, a la teoria, que és en el fons la que estableix les regles que guien l’activitat dels homes.
   
   
6. Les ciències són belles en la mesura que participen de la bellesa; cal passar de les ciències belles a la ciència d’allò bell, és a dir, la que estudia la bellesa en si mateixa.
   
   
7. Finalment, trobem la “Bellesa eterna, increada i imperible, que no és susceptible d’augment ni de disminució, una bellesa que no és bella d’una banda i lletja per una altre, bella per uns i lletja per a altres; una bellesa que no és sensible com un rostre o unes mans, ni corporal.” Aquesta és la font d’on prové tota bellesa particular.

Com a conclusió, podem dir que aquell que ha recorregut tota l’escala de l’amor i és capaç de contemplar la bellesa en si mateixa a través de “l’òrgan mitjançant el qual és perceptible allò bell”, o sigui, l’ànima, és estimat pels déus. Aquest és el màxim grau de felicitat, benaurança, que pot assolir un home.

En aquest enllaç podeu llegir el Discurs de Diotima complet:  

 http://www.nodo50.org/filosofem/IMG/pdf/convit.pdf

El manifest del Partit Comunista

Aquest llibre, publicat el 1848, va ser encarregat a Karl Marx i Friedrich Engels, companys inseparables, per la Lliga de Comunistes o Lliga dels Justos. En ella intenten explicar les bases del Socialisme científic i el Comunisme.

Per explicar la situació en la que es troba el món, una de les teories que utilitzen és la teoria del Materialisme dialèctic, la qual explicava què havia succeït al llarg del temps, des de la prehistòria fins a l'actualitat. A partir d'aquesta teoria, expliquen que la història de la humanitat s'ha vist caracteritzada per una societat dividida entre oprimits i opressors i que cada vegada que el poble es revoluciona, l'únic que canvia és la forma d'esclavitzar-lo. Aquesta és la relació que hi havia entre burgesos i proletaris; els primers controlaven i s'enriquien amb la feina dels segons. Al llarg del llibre, també fan una explicació detallada de què són el Socialisme, el Comunisme, les bases de poder i la manera de canviar l'estat de submissió en el que es troba el proletariat europeu. Perquè tot el poble pogués entendre com de dominat estava, l'obra va ser traduïda a l'anglès, el francès, l'alemany, l'italià i el danès. Veient la quantitat de llengües a la que es va traduir, ens podem fer una idea de com de generalitzat estava el sentiment proletari.

El manifest comunista està estructurat en cinc apartats, un d’introducció i quatre grans seccions anomenades:

- Burgesos i proletaris: En aquest capítol ens parla sobre el Materialisme dialèctic. Analitza l’evolució de la història i s’atura en el Capitalisme, el motiu de l’explotació burgesa cap als proletaris. També afirmen que és gràcies a la societat capitalista que el poble ha pres consciència de classe i desplaçarà els burgesos amb la revolució obrera o dictadura del proletariat.

- Proletaris i comunistes: En el segon capítol exposa quines són les bases de l'estructura i l'organització necessàries de la societat comunista. Proposa la lluita política i la conquesta del poder i dóna idees sobre com portar-ho a terme. El Comunisme té uns objectius bàsics:

1r. L’expropiació de la propietat immoble i l'aplicació de la renda del sòl a les despeses públiques.

2n. Fort impost progressiu.

3r. L’abolició del dret d’herència.

4t. La confiscació de la fortuna dels emigrats i rebels.

5è. La centralització dels béns en l'Estat per mitjà d'un Banc Nacional amb capital de l'Estat i monopolitzat.

- Literatura socialista i comunista: En aquest capítol critica alguns tipus d'ideologies socialistes i proposa el debat ideològic com a manera d'anàlisi, comprensió i classificació.

- Posició dels comunistes: Aquí explica diferents línies d’actuació que s’han donat entre diferents partits comunistes i que tots ells donaran suport a qualsevol moviment revolucionari contra el règim social i polític actual. En totes aquestes revoltes s'hi destaca el problema de la propietat. Finalment, tots els partits comunistes treballen per a la unió i l’acord entre tots els partits democràtics.

El llibre acaba afirmant que les classes dominants ja poden tremolar davant d’una revolució comunista ja que el proletariat no hi té res a perdre, només les cadenes que els oprimeixen i, a més a més, hi poden guanyar un nou món.

"Proletaris de tots els països, uniu-vos", Karl Marx en el Manifest comunista

Sobre l'ajuda als pobres

Joan Lluís Vives va ser un filòsof humanista del segles XV i XVI nascut a València que va propulsar la filosofia empírica. Una de les seves obres més importants va ser publicada el març de 1526 a la ciutat de Bruges (Bèlgica) i s’anomena De subventione pauperum, que traduït al català significa Sobre l’ajuda als pobres.

En aquesta, escriu sobre una reestructuració política de la legislació social per tal d’eliminar la pobresa. Es divideix en dos llibres: en el primer, explica les necessitats humanes i l’actuació moral individual davant de la pobresa en les ciutats i, en el segon, proposa un seguit de mesures per tal de solucionar el problema de la pobresa, argumenta que el treball, la formació i l’educació serien els principals remeis per obtenir la resposta al problema principal de les penúries de les poblacions.

L’obra fa de base en l’estructura econòmica i social de la ciutat de Bruges, ciutat en la que va estar estudiant, ja que en els Països Baixos, en el segle XVI, hi havia una profunda crisi. La ciutat patia una situació extrema: una gran massa de pobres vivien en la indigència mentre que una minoria gaudia d'una vida d'excessos. El Consell de la ciutat, finalment, va decidir demanar ajuda a Joan Lluís Vives per tal d'elaborar una proposta que redrecés la situació. D’aquí, va aparèixer l’obra Sobre l’ajuda als pobres. Tot i haver estat publicada per a Bruges, la teoria és aplicable mundialment.

"Un nombre elevat de captaires demostra que, a l'àmbit privat, hi ha dolenteria i manca d'humanisme i que, a l'àmbit dels càrrecs públics, es desatén el bé comú"