Max Horkheimer

Max Horkheimer va ser un filòsof i sociòleg alemany que va néixer el 1895 a Stuttgart i va morir el 1973 a Nuremberg. Va pertànyer a una família jueva acomodada i va treballar un temps a l'empresa del seu pare fins que va descobrir la seva devoció per la filosofia en llegir les obres de Schopenhauer, Hegel, Marx... quedant influït, també, per Nietzsche i Freud.

El 1925 va estudiar filosofia i es va graduar amb una tesi sobre La crítica del judici, de Kant. Més tard va ser professor i director d'un institut de Frankfurt. Va reflexionar sobre la sociologia amb l'obra de Max Weber i va aconseguir posar en qüestió qualsevol punt de vista que de desemboqués al positivisme.

La seva obra més important és La dialèctica de la Il·lustració, on fa una teoria crítica de la societat. Juntament amb Marcuse i alguns altres pensadors és considerat un dels màxims representants del pensament crític-negatiu del segle XX i de l'Escola de Frankfurt. Horkheimer va viatjar molt i va fer altres publicacions fins que va reduir la seva activitat pública a causa de la mort de la seva dona. Finalment, ell va morir el 7 de juliol de 1973.

Comentari del vídeo de Max Horkheimer

Max Horkeimer va ser un filòsof i sociòleg alemany nascut el 1895 a Stuttgart. Va ser un dels representants de l'Escola de Frankfurt, una associació de la Universitat de Frankfurt, l'Institut d'Investigació Social, que volien reflexionar sobre la societat industrial de forma crítica i basant-se en el neomarxisme.

En aquesta entrevista personal veiem que tot i ser neomarxista, i per tant, afí a les idees de Marx, Horkheimer afirma que la sociologia de l'Escola de Frankfurt va més enllà de les teories de Karl Marx amb l'objectiu de buscar la millora de la societat.

Diu que Marx s'equivocava en l'idea que el problema de l'economia i la societat capitalista es resoldria aconseguint una societat lliure. Horkheimer defensa que si la societat fos lliure, aleshores la justícia s'aniria perdent poc a poc i, per tant, que aquesta no era la solució. Diu que a l'Escola de Frankfurt estudia més enllà d'aquesta teoria per trobar els aspectes negatius de la societat i poder-los canviar per millorar-la. 

Herbert Marcuse

Herbert Marcuse (Berlín, 1898 - Starnberg, 1979) va ser un filòsof i sociòleg alemany nascut en una família jueva benestant. Les seves obres més importants són Eros and Civilisation (Eros i la civilització, 1955) i L’home Unidimensional (1964) -molt influenciades pel pensament marxista i freudià-. De jove es va sentir atret, primerament, per la política i es va posicionar en el bàndol d’esquerres. Amb el fracàs de la Revolució espartaquista, on hi va participar, i l’execució de Rosa de Luxemburg el 1919, ho va deixar estar interessant-se, aquest cop, per la Sociologia.

A la dècada dels 20, època en què es va desencantar de la política, va interessar-se per la Sociologia i va estudiar Filosofia a la seva ciutat natal i a la ciutat de Friburg, on va conèixer a Husserl i Heidegger. Es va llicenciar el 1922 amb una tesis dirigida per aquest últim i es va quedar a Friburg fins el 1933, any en què va ingressar a l’Institut d’Investigació Social de la Universitat de Frankfurt, més conegut com l'Escola de Frankfurt. Malauradament, el règim nazi va arribar al poder i va clausurar l’Institut. Ell i altres companys de l’Escola van emigrar als Estats Units. El 1940 va aconseguir la nacionalitat americana i va arribar a treballar per al govern en assumptes sobre Alemanya. Va seguir estudiant en universitats com la de Columbia, on el 1952 va començar una carrera magisterial com a Teòric Polític, la qual va continuar a Harvard i, finalment, va acabar a la Universitat de Brandeis, propera a la ciutat de Boston i a la qual va començar a exercir de professor. Per últim, va donar classes a la Universitat de Califòrnia, un cop jubilat, a la ciutat de San Diego. Els seus ideals van ser una de les fonts d’inspiració en el moviment estudiantil del 1968, conegut com el “Maig francès”. Finalment, després de patir una apoplexia en una visita a Alemanya i ser cuidat per Jürgen Habermas, pertanyent a la segona generació de l’Escola de Frankfurt, va morir el 1979 a Alemanya.

Angela Davis (Alabama, 1944), la deixebla més famosa de Marcuse, resumeix així el llegat del seu mestre:

"La primera lliçó que ha deixat és que, independentment de qui siguem, hem de pensar de manera radical i crítica. Marcuse sempre subratllava que "radical" significa entendre les coses des de la seva arrel. Una altra lliçó és que no podem romandre callats, no podem acceptar l'opressió i les guerres. S'ha de resistir i lluitar. A mi em sembla que és una lliçó contra el derrotisme. Com deia ell, "ni il·lusió ni derrotisme"

.