El manifest del Partit Comunista

Aquest llibre, publicat el 1848, va ser encarregat a Karl Marx i Friedrich Engels, companys inseparables, per la Lliga de Comunistes o Lliga dels Justos. En ella intenten explicar les bases del Socialisme científic i el Comunisme.

Per explicar la situació en la que es troba el món, una de les teories que utilitzen és la teoria del Materialisme dialèctic, la qual explicava què havia succeït al llarg del temps, des de la prehistòria fins a l'actualitat. A partir d'aquesta teoria, expliquen que la història de la humanitat s'ha vist caracteritzada per una societat dividida entre oprimits i opressors i que cada vegada que el poble es revoluciona, l'únic que canvia és la forma d'esclavitzar-lo. Aquesta és la relació que hi havia entre burgesos i proletaris; els primers controlaven i s'enriquien amb la feina dels segons. Al llarg del llibre, també fan una explicació detallada de què són el Socialisme, el Comunisme, les bases de poder i la manera de canviar l'estat de submissió en el que es troba el proletariat europeu. Perquè tot el poble pogués entendre com de dominat estava, l'obra va ser traduïda a l'anglès, el francès, l'alemany, l'italià i el danès. Veient la quantitat de llengües a la que es va traduir, ens podem fer una idea de com de generalitzat estava el sentiment proletari.

El manifest comunista està estructurat en cinc apartats, un d’introducció i quatre grans seccions anomenades:

- Burgesos i proletaris: En aquest capítol ens parla sobre el Materialisme dialèctic. Analitza l’evolució de la història i s’atura en el Capitalisme, el motiu de l’explotació burgesa cap als proletaris. També afirmen que és gràcies a la societat capitalista que el poble ha pres consciència de classe i desplaçarà els burgesos amb la revolució obrera o dictadura del proletariat.

- Proletaris i comunistes: En el segon capítol exposa quines són les bases de l'estructura i l'organització necessàries de la societat comunista. Proposa la lluita política i la conquesta del poder i dóna idees sobre com portar-ho a terme. El Comunisme té uns objectius bàsics:

1r. L’expropiació de la propietat immoble i l'aplicació de la renda del sòl a les despeses públiques.

2n. Fort impost progressiu.

3r. L’abolició del dret d’herència.

4t. La confiscació de la fortuna dels emigrats i rebels.

5è. La centralització dels béns en l'Estat per mitjà d'un Banc Nacional amb capital de l'Estat i monopolitzat.

- Literatura socialista i comunista: En aquest capítol critica alguns tipus d'ideologies socialistes i proposa el debat ideològic com a manera d'anàlisi, comprensió i classificació.

- Posició dels comunistes: Aquí explica diferents línies d’actuació que s’han donat entre diferents partits comunistes i que tots ells donaran suport a qualsevol moviment revolucionari contra el règim social i polític actual. En totes aquestes revoltes s'hi destaca el problema de la propietat. Finalment, tots els partits comunistes treballen per a la unió i l’acord entre tots els partits democràtics.

El llibre acaba afirmant que les classes dominants ja poden tremolar davant d’una revolució comunista ja que el proletariat no hi té res a perdre, només les cadenes que els oprimeixen i, a més a més, hi poden guanyar un nou món.

"Proletaris de tots els països, uniu-vos", Karl Marx en el Manifest comunista

L'alienació respecte el treball

El concepte d’alienació el va fer servir per primera vegada Hegel (s.XVIII-XIX, filòsof alemany), referint-se a la negació o alteració d’una realitat inicial. Feuerbach (s.XIX, filòsof alemany) també va utilitzar aquest concepte i, segons ell, consistia en la deshumanització o negació de l’ésser humà, creant així un ésser sobrehumà (Déu). Per a Marx, era la situació en la que es trobaven els proletaris, una situació d’explotació de l’home per part de l’home.

L’alienació econòmica prové de la cosificació dels humans, es transformen en cosa, es desposseeixen de si mateixos en la societat capitalista. Allò que el proletari crea no només no li pertany sinó que, en convertir-se en capital, l’explota.

En el sistema de producció capitalista, el productor ven les seves mercaderies i obté diners amb els quals compra el que necessita. Amb uns diners determinats es fabrica un producte amb el que hi pots guanyar més diners dels que hi has invertit, aquest benefici és la plusvàlua. Segons Marx, és la riquesa creada per l’obrer que no cobra ell, sinó el seu amo.

Karl Marx

Karl Heinrich Marx va ser un pensador, socialista i activista revolucionari d'origen alemany, nascut el 1818 a Tréveris (Prússia occidental) en una família jueva de classe mitjana.

Va estudiar a les universitats de Bonn, Berlín i Jena i es va doctorar el 1841 en Filosofia. Des de la seva època com a estudiant va quedar influenciat pel pensament de Hegel, filòsof idealista alemany del segle XVIII i XIX, però va substituir l'idealisme d'aquest per una concepció materialista. Aquesta nova visió afirmava que les forces econòmiques constitueixen una infraestructura que determina una superestructura que condiciona tots els fets que passen en l'àmbit social, polític, econòmic i cultural d'una societat.

Va estar treballant com a periodista i professor, i es va casar el 1843 amb Jenny Westphalen. Aquest mateix any, va ser expulsat d'Alemanya a causa de la seva ideologia i es va instal·lar a París on va establir amistat amb Friedrich Engels.

El 1847, Marx va arribar a Londres i va contactar amb una societat secreta, la "Lliga dels Justos", integrada principalment per artesans alemanys immigrants, que li van demanar que escrivís els seus estatuts. Marx va acceptar i, juntament amb Engels, va treballar des del desembre fins el gener del 1848 en el Manifest del Partit Comunista.

La primera època a Londres va resultar força dura per a Marx. Va caure en la pobresa i va patir diversos problemes de salut. La família va sobreviure gràcies a les ajudes que Engels, que treballava com a comptable, els enviava. Dos dels quatre fills de Marx van morir en aquests anys. A finals del 1851 el New York Tribune el designa corresponsal, la qual cosa alleuja la seva situació econòmica.

El 1864 es va fundar a Londres l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). Amb aquesta organització, Marx pretenia crear consciència de classe a tots els proletaris perquè aquests s'unissin i iniciessin la dictadura del proletariat. Marx és considerat el guia intel·lectual del Comunisme modern i de la pròpia Internacional.  

Marx va decidir retirar-se de l'activisme polític el 1873. Cap el 1880, amb la salut molt malmesa, es va refugiar en el seu cercle familiar. Amb els pulmons seriosament afectats, Karl Marx va morir el 14 de març de 1883.