Thomas Samuel Kuhn, historiador i filòsof de la ciència nord-americà del segle XX, va ser famós per la seva teoria sobre l’origen dels paradigmes científics, que va exposar en el seu text The Structure of Scientific Revolutions.
Un paradigma, segons Kuhn, és un patró que
inclou totes aquelles teories que en un moment donat, en un àmbit específic del
coneixement, s’utilitzen per determinar allò que és veritat; dit d’altra
manera, és el conjunt de pràctiques que defineixen una disciplina científica
durant un temps particular. Encara que s’hagi popularitzat aquesta paraula,
Kuhn preferia els termes exemplar o ciència normal, perquè són més concrets.
L’autor
de L’estructura de les revolucions
científiques distingeix tres etapes en la història de la ciència. El primer
estadi és el Precientífic i es dóna
una sola vegada quan no existeix cap tipus de consens a l’hora d’acceptar una
teoria en un àmbit particular del saber. Aquest moment es caracteritza per englobar una
gran pluralitat de teories, incompatibles entre elles, que expliquen una mateixa
realitat.
El següent estadi és el de la ciència normal. En aquest existeix un ampli consens de la comunitat científica en acceptar una certa
teoria com a paradigmàtica. Tota teoria
científica té l’objectiu de donar compte del major nombre d’observacions dins
d’un marc coherent. Ara bé, de vegades sorgeixen anomalies, o sigui, fenòmens que no poden explicar-se en un cert
moment per una teoria. Algunes vegades, a través de l’evolució de la teoria, aquestes anomalies poden explicar-se. En altres casos, van acumulant-se al
llarg del temps sense resoldre’s. Quan això passa, la teoria està entrant en
una crisi, que es manifestarà
plenament quan un científic plantegi una altra noció de ciència normal, és a dir, una altra teoria. Aquest estadi en el que es
canvia de paradigma, Kuhn l’anomena Ciència revolucionària.
Com a conseqüència d’aquest
plantejament, cal destacar la incommensurabilitat
dels paradigmes, això és, la impossibilitat de valorar objectivament un
paradigma a través d’un altre implicant, així, que no hi hagi una veritat sinó una
pluralitat de veritats.
