Teoria dels somnis de Freud

Sigmund Freud (Àustria, finals del s. XIX, inicis del XX) va ser filòsof i pare de la Psicoanàlisi. Freud va fer vàries teories com la de la personalitat, la dels instints i la de la sexualitat entre altres. En la primera de les tres comentades, el que fa Freud és veure que els processos psicològics estan regulats per una part oculta que no coneixem. Aquesta part és a la que anomena inconscient.

Un dels mètodes que utilitza Freud són els somnis. Per a ell, aquests són una porta d’entrada a l'inconscient ja que d'ells en surt la seva energia. El seu treball és interpretar aquests somnis donat que no es representen directament els desitjos inconscients, sinó que es simbolitzen. Aquest procés de transformar l’autèntic desig en un somni Freud l’anomena elaboració onírica. Segons Freud, aquesta transformació es fa perquè el superjò permeti que s’expressin els desitjos. El que fem amb els somnis és satisfer les pulsions de l’inconscient que el superjò no deixa sortir.

Per poder interpretar correctament els somnis cal conèixer bé a la persona. El problema d’arribar a l’inconscient a través d'aquests és que la interpretació pot ser errònia ja que ens trobem davant d'una interpretació subjectiva.

El manifest del Partit Comunista

Aquest llibre, publicat el 1848, va ser encarregat a Karl Marx i Friedrich Engels, companys inseparables, per la Lliga de Comunistes o Lliga dels Justos. En ella intenten explicar les bases del Socialisme científic i el Comunisme.

Per explicar la situació en la que es troba el món, una de les teories que utilitzen és la teoria del Materialisme dialèctic, la qual explicava què havia succeït al llarg del temps, des de la prehistòria fins a l'actualitat. A partir d'aquesta teoria, expliquen que la història de la humanitat s'ha vist caracteritzada per una societat dividida entre oprimits i opressors i que cada vegada que el poble es revoluciona, l'únic que canvia és la forma d'esclavitzar-lo. Aquesta és la relació que hi havia entre burgesos i proletaris; els primers controlaven i s'enriquien amb la feina dels segons. Al llarg del llibre, també fan una explicació detallada de què són el Socialisme, el Comunisme, les bases de poder i la manera de canviar l'estat de submissió en el que es troba el proletariat europeu. Perquè tot el poble pogués entendre com de dominat estava, l'obra va ser traduïda a l'anglès, el francès, l'alemany, l'italià i el danès. Veient la quantitat de llengües a la que es va traduir, ens podem fer una idea de com de generalitzat estava el sentiment proletari.

El manifest comunista està estructurat en cinc apartats, un d’introducció i quatre grans seccions anomenades:

- Burgesos i proletaris: En aquest capítol ens parla sobre el Materialisme dialèctic. Analitza l’evolució de la història i s’atura en el Capitalisme, el motiu de l’explotació burgesa cap als proletaris. També afirmen que és gràcies a la societat capitalista que el poble ha pres consciència de classe i desplaçarà els burgesos amb la revolució obrera o dictadura del proletariat.

- Proletaris i comunistes: En el segon capítol exposa quines són les bases de l'estructura i l'organització necessàries de la societat comunista. Proposa la lluita política i la conquesta del poder i dóna idees sobre com portar-ho a terme. El Comunisme té uns objectius bàsics:

1r. L’expropiació de la propietat immoble i l'aplicació de la renda del sòl a les despeses públiques.

2n. Fort impost progressiu.

3r. L’abolició del dret d’herència.

4t. La confiscació de la fortuna dels emigrats i rebels.

5è. La centralització dels béns en l'Estat per mitjà d'un Banc Nacional amb capital de l'Estat i monopolitzat.

- Literatura socialista i comunista: En aquest capítol critica alguns tipus d'ideologies socialistes i proposa el debat ideològic com a manera d'anàlisi, comprensió i classificació.

- Posició dels comunistes: Aquí explica diferents línies d’actuació que s’han donat entre diferents partits comunistes i que tots ells donaran suport a qualsevol moviment revolucionari contra el règim social i polític actual. En totes aquestes revoltes s'hi destaca el problema de la propietat. Finalment, tots els partits comunistes treballen per a la unió i l’acord entre tots els partits democràtics.

El llibre acaba afirmant que les classes dominants ja poden tremolar davant d’una revolució comunista ja que el proletariat no hi té res a perdre, només les cadenes que els oprimeixen i, a més a més, hi poden guanyar un nou món.

"Proletaris de tots els països, uniu-vos", Karl Marx en el Manifest comunista

Comentari del vídeo de Max Horkheimer

Max Horkeimer va ser un filòsof i sociòleg alemany nascut el 1895 a Stuttgart. Va ser un dels representants de l'Escola de Frankfurt, una associació de la Universitat de Frankfurt, l'Institut d'Investigació Social, que volien reflexionar sobre la societat industrial de forma crítica i basant-se en el neomarxisme.

En aquesta entrevista personal veiem que tot i ser neomarxista, i per tant, afí a les idees de Marx, Horkheimer afirma que la sociologia de l'Escola de Frankfurt va més enllà de les teories de Karl Marx amb l'objectiu de buscar la millora de la societat.

Diu que Marx s'equivocava en l'idea que el problema de l'economia i la societat capitalista es resoldria aconseguint una societat lliure. Horkheimer defensa que si la societat fos lliure, aleshores la justícia s'aniria perdent poc a poc i, per tant, que aquesta no era la solució. Diu que a l'Escola de Frankfurt estudia més enllà d'aquesta teoria per trobar els aspectes negatius de la societat i poder-los canviar per millorar-la. 

L'alienació respecte el treball

El concepte d’alienació el va fer servir per primera vegada Hegel (s.XVIII-XIX, filòsof alemany), referint-se a la negació o alteració d’una realitat inicial. Feuerbach (s.XIX, filòsof alemany) també va utilitzar aquest concepte i, segons ell, consistia en la deshumanització o negació de l’ésser humà, creant així un ésser sobrehumà (Déu). Per a Marx, era la situació en la que es trobaven els proletaris, una situació d’explotació de l’home per part de l’home.

L’alienació econòmica prové de la cosificació dels humans, es transformen en cosa, es desposseeixen de si mateixos en la societat capitalista. Allò que el proletari crea no només no li pertany sinó que, en convertir-se en capital, l’explota.

En el sistema de producció capitalista, el productor ven les seves mercaderies i obté diners amb els quals compra el que necessita. Amb uns diners determinats es fabrica un producte amb el que hi pots guanyar més diners dels que hi has invertit, aquest benefici és la plusvàlua. Segons Marx, és la riquesa creada per l’obrer que no cobra ell, sinó el seu amo.

Juan Huarte de San Juan

Metge, humanista i filòsof espanyol. Va néixer el 1529 a Navarra i va morir el 1588 a Jaén. Va escriure una obra anomenada El Examen de ingenios para las ciencias, que va tenir molt èxit en la primera edició a Baeza (Jaén) el 1575 i que després de la seva mort va ser editada, corregida a part, ampliada en alguns capítols i altres eliminats. Va ser criticada i prohibida per la Inquisició per oferir una visió alternativa de l’home. 

La seva obra tingué tres parts: la primera, de contingut psicològic i caràcter teorètic on s’hi estudien els diferents ingenis, les seves varietats i diferències, les teories humorals i el cervell, entre altres temes; la segona part, de contingut psicològic i caràcter pragmàtic, tracta la correspondència existent entre les diferents professions acadèmiques i diferents varietats d’ingeni analitzant aquestes professions i les persones que s’hi dediquen, i la tercera part, de contingut biològic i caràcter pràctic, va orientat a l’assoliment dels bons ingenis. El Examen de ingenios para las ciencias es va estendre ràpidament a través dels ambients universitaris, primerament a Espanya i, a continuació, a la resta d’Europa. És considerada actualment com una de les obres precursores de la ciència moderna i, en concret, de la psicologia experimental.

Juan Huarte de San Juan distingeix la tres facultats principals de l'home, que són l’enteniment, la imaginació i la memòria. L'ingeni està en funció del temperament, aquest relaciona les qualitats humorals constituïdes de temperaments amb les referides potències psíquiques. D’aquesta manera, distingeix tres tipus d’ingenis: el memorial, per temperament humit; l’imaginatiu, per temperament càlid i l’intel·lectual, per temperament sec.

A Espanya, el dia 24 de febrer, es celebra el dia de Juan Huarte de San Juan reconegut com  el patró de la psicologia. Algunes facultats, associacions i col·legis de psicòlegs, per aquest motiu, celebren diferents actes commemoratius.