Heràclit (Efes, s. IV-V a.C) afirmava que al món hi ha un ordre racional a
partir del qual podem explicar el seu funcionament. Alhora, també
afirmava que aquest ordre també existeix en els éssers humans, cosa
que significa que també som racionals. Aquest fet implica que
l’ésser humà podrà conèixer el món.
En relació
això, Heràclit distingia dos tipus de persones: les despertes i les
adormides. Les despertes són aquelles que entenen que el
logos (raó, sentit) que hi ha dins seu també hi és en el cosmos i que per tant, el poden conèixer. En canvi, les
persones adormides són les que no veuen que en el cosmos també hi ha
un ordre.
