Relat

[ Sala d’espera d’un ambulatori. Mentre Alcibíades llegeix la revista Lecturas, s’obre la porta i entra l’Andrònic. S’asseu i treu la seva tablet per llegir la versió digital de la Metafísica d’Aristòtil. ]

Alcibíades: Bon dia!

Andrònic: Hola! Ens coneixem? És que em sona la vostra cara.

Alcibíades: La meva cara no importa. Cap cara no té importància. Maleeixo les cares.

Andrònic: Per què diu aquestes coses? A mi sempre m’ha agradat tenir cara.

Alcibíades: A vostè potser sí però jo discrepo. Tota cara està formada per una matèria concreta, particular. I jo..., com li diria..., em va més la universalitat.

Andrònic: Ho dieu de debò? Jo sóc més de particularitat.

Alcibíades: Però que no se n’adona? La meva cara, la seva, la del senyor metge... desapareixeran algun dia, les engolirà la terra! En canvi, sempre romandrà intacte la idea d’home.

Andrònic: Però la idea d’home té cara?

Alcibíades: Evidentment! (S’aixeca i tira les Lecturas al terra) Però té una cara abstracta.

Andrònic: És que vós heu vist alguna vegada un individu amb una cara abstracta?

Alcibíades: Aquí no, però en el món de les Idees sí!

Andrònic: Personalment, penso que les essències de cada cosa estan dins de cada cosa. Per cert, per què ha vingut al metge?

Alcibíades:  Perquè em fa mal la mà.

Andrònic:  La mà universal o la particular?

Alcibíades: M’està vacil·lant? Si continua així li trencaré la cara.

Andrònic: La universal, suposo.

Metge: Ja pot passar, senyor Alcibíades.

Alcibíades: Ha tingut sort que em cridessin. Li ha anat d’un pèl!

Andrònic: Uff... ja patia perquè si em trenca la cara particular ja no en tinc cap altra. Ara entenc perquè està tan enfadat. Per un idealista radical, anar al metge deu ser una autèntica vergonya.

Karl Marx

Karl Heinrich Marx va ser un pensador, socialista i activista revolucionari d'origen alemany, nascut el 1818 a Tréveris (Prússia occidental) en una família jueva de classe mitjana.

Va estudiar a les universitats de Bonn, Berlín i Jena i es va doctorar el 1841 en Filosofia. Des de la seva època com a estudiant va quedar influenciat pel pensament de Hegel, filòsof idealista alemany del segle XVIII i XIX, però va substituir l'idealisme d'aquest per una concepció materialista. Aquesta nova visió afirmava que les forces econòmiques constitueixen una infraestructura que determina una superestructura que condiciona tots els fets que passen en l'àmbit social, polític, econòmic i cultural d'una societat.

Va estar treballant com a periodista i professor, i es va casar el 1843 amb Jenny Westphalen. Aquest mateix any, va ser expulsat d'Alemanya a causa de la seva ideologia i es va instal·lar a París on va establir amistat amb Friedrich Engels.

El 1847, Marx va arribar a Londres i va contactar amb una societat secreta, la "Lliga dels Justos", integrada principalment per artesans alemanys immigrants, que li van demanar que escrivís els seus estatuts. Marx va acceptar i, juntament amb Engels, va treballar des del desembre fins el gener del 1848 en el Manifest del Partit Comunista.

La primera època a Londres va resultar força dura per a Marx. Va caure en la pobresa i va patir diversos problemes de salut. La família va sobreviure gràcies a les ajudes que Engels, que treballava com a comptable, els enviava. Dos dels quatre fills de Marx van morir en aquests anys. A finals del 1851 el New York Tribune el designa corresponsal, la qual cosa alleuja la seva situació econòmica.

El 1864 es va fundar a Londres l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). Amb aquesta organització, Marx pretenia crear consciència de classe a tots els proletaris perquè aquests s'unissin i iniciessin la dictadura del proletariat. Marx és considerat el guia intel·lectual del Comunisme modern i de la pròpia Internacional.  

Marx va decidir retirar-se de l'activisme polític el 1873. Cap el 1880, amb la salut molt malmesa, es va refugiar en el seu cercle familiar. Amb els pulmons seriosament afectats, Karl Marx va morir el 14 de març de 1883.

Imre Lakatos

Imre Lakatos va néixer el 1922. Va ser un filòsof i filòleg d'origen hongarès que va exercir de professor a Cambridge a partir de 1960 i que va militar al partit comunista hongarès oposant-se al nazisme, motiu pel qual va ser empresonat durant tres anys (1950-1953). El 1956, es va exiliar a Viena i, més tard, a Anglaterra, on acabaria els seus dies com a professor.

La seva formació va ser filològica i en la seva joventut va estar molt influenciat per Hegel. En aconseguir la quarantena, es va acostar a les postures popperianes abandonant la seva primera inspiració metodològica. Entre el 1970 i el 1971, va comparar a Popper amb Hume, a Kant amb Whewel, equiparant la importància entre ells. Va criticar a Ayer i Nagel per la interpretació que aquests havien fet Popper considerant la seva proposta com falsacionisme dogmàtic. Per Lakatos, el falsacionisme de Popper és metodològic i el defineix com a refinat.

Lakatos va acceptar algunes de les tesis historicistes de Kuhn. Es podria dir que va dur a terme una adaptació del falsacionisme popperià sota la influència de les tesis historiogràfiques de Kuhn, aportant conceptes determinants com a centre ferm d'una teoria i les idees d'història externa i història interna, que servirien per forjar el seu complex falsacionisme.

Va morir el 1974 als 51 anys d'edat. Les seves obres van ser escrites en anglès, conservant inèdits alguns dels seus escrits.

Capitalism: a love story

Aquesta pel·lícula, produïda i dirigida per Michael Moore, ens mostra l’impacte del sistema capitalista als Estats Units d'Amèrica. En aquesta, es donen a conèixer casos particulars de persones que han patit les conseqüències negatives d’aquest sistema com, per exemple, estafes, desallotjaments, reduccions de sou amb  augment de les hores de treball... Alhora, també es mostren situacions econòmiques destacades com la caiguda de la borsa de Wall Street. A més a més, Moore també inclou algunes entrevistes amb personatges coneixedors d'aquest sistema que han intentat esbrinar perquè continua sent vigent, tenint en compte que tan sols beneficia a la classe benestant, és a dir, a aquella que té els diners. 

Gràcies a la pel·lícula, es pot comprovar que el sistema capitalista no tan sols afecta als Estats Units d'Amèrica, sinó que també a molts altres països del món com ara Japó i Alemanya, mencionats al film. Així doncs, la intenció de la producció d'aquest és mostrar a la societat, des d’un punt de vista personal, el que està provocant el Capitalisme i intentar que la gent faci alguna cosa per canviar-ho ja que si no, aquest sistema acabarà amb la classe mitjana i enriquirà més als qui ja tenen diners.

Paul Feyerabend

Paul Karl Feyerabend va néixer a Viena (Àustria) el 13 de gener de 1924. Va ser un filòsof de la ciència defensor de l'anarquisme epistemològic que, entre altres coses, va qüestionar el progrés científic.

Va participar a la Segona Guerra Mundial de part de l'exèrcit alemany. Després, va dur a terme diferents estudis sociològics i històrics però, aviat dirigiria el seu interès cap a la física. Es va doctorar el 1951 i va rebre un beca per anar a estudiar a la London School of Economics, on el filòsof austríac Karl Popper el va supervisar. El 1955 es va traslladar a la Universitat de Bristol. A partir d'aquí, va publicar diversos articles on hi quedaven reflectides les influències del racionalisme popperià. El 1959 es va nacionalitzar com a nord-americà i va començar a escriure articles on, revisant-lo, va criticar a l'empirisme.

A finals dels anys 60 els seus escrits van constituir una teoria que defensava el pluralisme metodològic, creia que la ciència no havia de limitar-se a utilitzar només el mètode científic sinó que n'hi havien d'haver varis que s'adaptessin al context i que portessin al coneixement. A mesura que anava escrivint, Feyerabent va anar elaborant la seva pròpia epistemologia. La seva obra més important va ser Tractat contra el mètode (1975).

Feyerabend, l'11 de febrer de 1944, va morir a causa d'un tumor cerebral, pel qual no hi havia cap mena de tractament, a Zuric (Suïssa).